ESTIMADA MARTA

Tot el dia que et tinc al cap i em pregunto per què m’ha emocionat tant la teva mort, jo que et coneixia tan poc. Jo era una de les treballadores més de l’”Associació de Mestres Rosa Sensat”, quan encara no era associació, i simplement ens saludàvem pels passadissos del carrer Còrsega 271, camí de la fotocopiadora. La teva mort m’ha sorprès mentre preparava un curs per a l’Escola d’Estiu. Aquesta escola d’estiu que tu et vas inventar i on dilluns m’estrenaré com a professora. Aquesta escola d’estiu en què vaig treballar mentre estudiava la carrera, ja fa una pila d’anys, la primera a Bellaterra i després a la Facultat de Geografia i Història de Pedralbes. Aquesta escola d’estiu que va ser també per mi una escola de vida i de la que recordo sobretot les festes que organitzàvem al vespre amb els companys.

Tot el dia que li dono voltes i he pensat que l’emoció que m’ha produït la teva mort, és perquè has esdevingut un símbol del que ha volgut ser l’educació en aquest país i de la jo me’n sento del tot hereva. Gràcies per haver format tants mestres, que després em van formar a mi. Els anys setanta, a la meva petita escola del Guinardó, tu no hi eres, però el teu mestratge era present en les meves mestres i s’hi respirava una educació que ens feia sentir lliures, respectuosos i curiosos, amb unes ganes enormes d’aprendre i de saber-ho tot. Una curiositat que mantinc ben viva i, coses de la vida, ara que també em dedico a la professió, vull comunicar als nois i noies que em toca educar.

I és que tu no ets només tu: som tots. Tots els mestres que van seguir el teu mestratge, els que seguim les teves petjades i les petjades dels teus mestres. He triat per penjar en aquest bloc una foto teva amb l’Angeleta Ferrer Sensat. Quina casualitat! De la meva petita escola del Guinardó vaig anar a parar a un institut de la Verneda, on l’Angeleta s’acabava de jubilar.

Gràcies per tot, Marta. Treballarem perquè el teu llegat continuï viu i continuï creixent.

LA PERSISTÈNCIA DEL MEU TREBALL

Els passats 22 i 23 de juny vam tenir entre nosaltres Sondra Cuban, membre del Literacy Research Center de la Universitat de Lancaster, en les darreres sessions del Seminari organitzat enguany pel Grup de Literacitat Crítica.

Des del primer moment vam veure que seria una sessió en què tots hauríem de participar i dir la nostra (en anglès!). Sondra Cuban ens va presentar la seva trajectòria de recerca en el que ella va anomenar “Mapa de les meves persistències”. S’ha de dir, que d’entrada la paraula “persistències” en va deixar a tots una mica descol·locats, però tot seguit vam anar veient de què es tractava i vam escriure i dissenyar en forma de mapa conceptual les nostres persistències. Personalment mai m’havia plantejat, si més no d’una manera sistemàtica, quin era el meu mapa de persistències. És a dir, quins temes de recerca o estudi m’han interessat al llarg de la meva vida, quines influències teòriques he tingut, en quins camps he aprofundit, cap on es dirigeixen en aquests moments els meus interessos... Per a mi, va ser interessant i profitós posar totes aquestes idees sobre el paper i d’alguna manera voldria tornar-hi amb més calma. Ho podeu provar: configurar aquest mapa pot servir per veure el que ha quedat després d’un temps i el que encara ens queda per descobrir.

També va insistir en el concepte de “Comunitat de pràctica” definida com una comunitat que comparteix les ganes de resoldre problemes en una àrea i que hi dedica un estudi compartit. Cadascú juga un rol, des del seu camp, des de les seves experiències i des de les seves experteses: així les destreses queden repartides entre la gent del grup. Va ser reconfortant adonar-me que els components del “Grup de Literacitat Crítica” formem una comunitat de pràctica. Per a mi, el fet de formar part d’aquest grup m’ha donat molta riquesa i m’ha obert moltes finestres al món. Una de les coses que més valoro és que els components del grup som força variats pel que fa a les procedències, la formació, les experiències, l’edat i que ens uneixen les ganes d’anar descobrint què és això de la literacitat crítica i com es pot dur a la pràctica.

SEGUR QUE TINC SORT!

Quantes vegades no hem estat temptats de clicar aquesta opció que ens ofereix el “màgic” Google! Tot i que després, els resultats a què arribem no siguin els que desitjàvem, per un moment experimentem un moment d’il·lusió pensant que trobarem en el mar d’Internet una perla dins d’una petxina. L’èxit d’aquesta opció està en el nom: “Segur que tinc sort!”. Una expressió que et dona ales i et fa sentir per un moment rei del mambo i capaç d’aconseguir-ho tot. De fet, la versió catalana m’agrada més que la castellana “Voy a tener suerte” o l’anglesa “I’m Feeling Lucky”.

De vegades és millor no abusar d’aquesta opció ja que ens porta automàticament a la primera pàgina que Google ha trobat i només es veu aquest resultat. Aquesta opció és útil en alguns casos molt concrets: per trobar la pàgina principal d’un organisme o d’una institució, per buscar un telèfon...

Ara bé, és important en molts de casos utilitzar les cometes perquè el cercador no trobi en primer lloc altres pàgines que no són la que ens interessa. Avui buscava el telèfon del meu Centre d’Assistència Primària. Primer he escrit sense cometes: cap pare claret, he clicat l’opció “Segur que tinc sort” i m’ha sortit una pàgina de Finlàndia en anglès d’un seminari sobre temes referents als països àrtics. Quina raresa! Misteris dels cercadors l’ha situada com a favorita. Després, amb l’ús de cometes, “cap pare claret”, el cercador ha anat directe al lloc que m’interessava.

Per cert, dilluns sí que vaig tenir sort: una invitació d’última hora per la representació de “Madama Butterfly” al Liceu. Gràcies Carme!

LA LITERACITAT DE CADA DIA

David Barton va participar els dies 25 i 26 de maig en el cicle de seminaris organitzats pel Grup de Literacitat Crítica a la UPF. El tema va ser la literacitat, amb una aproximació molt més àmplia del que és habitual, ja que recull totes les pràctiques socials inferides dels actes i mediades per textos. Així, el concepte de "saber llegir i escriure" no es lliga només a l'ensenyament més formal, sinó que s'amplia a totes les pràctiques socials. Segons Barton, l'objectiu de l'anàlisi de la literacitat és entendre la societat contemporània. El focus de l'estudi és la societat en la interacció amb l'individu. Així, trobem la presència de la literacitat en totes les pràctiques quotidianes: als despatxos, a les escoles, a les cuines, a les tanques publicitàries...

També contempla la literacitat digital i les competències que han canviat en les relacions socials, per exemple entre el metge i el pacient. Ara, quan el pacient va al metge, ja té un munt d'informació que ha trobat a Internet. La relació entre els infants i els adults també ha canviat, ja que els primers són més experts que els segons en moltes pràctiques tecnològiques.

Algunes de les preguntes de recerca dels investigadors del "Lancaster Literacy Research Center" són les següents: preocupació per la motivació i la implicació dels estudiants en l'educació; demenades de la literacitat de cada dia; relacions entre les pràctiques de cada dia i el que s'aprèn a l'ensenyament reglat; implicacions per a la política i la pràctica...

Barton va dir que la recerca no ha de ser com un regal que es dóna al final d'un procés, i que per tant els investigadors no han de fer de "Pare Noel" i oferir regals als professors un cop l'any, sinó que es tracta d'implicar-los en la recerca. No va exposar gaire a fons com s'articulava tot això al seu país, però pel que fa al nostre encara hi ha una gran distància entre la recerca i les seves aplicacions a les aules. Potser és que aquí les universitats continuen fent encara de "Pare Noel".