ESTIMADA MARTA

Tot el dia que et tinc al cap i em pregunto per què m’ha emocionat tant la teva mort, jo que et coneixia tan poc. Jo era una de les treballadores més de l’”Associació de Mestres Rosa Sensat”, quan encara no era associació, i simplement ens saludàvem pels passadissos del carrer Còrsega 271, camí de la fotocopiadora. La teva mort m’ha sorprès mentre preparava un curs per a l’Escola d’Estiu. Aquesta escola d’estiu que tu et vas inventar i on dilluns m’estrenaré com a professora. Aquesta escola d’estiu en què vaig treballar mentre estudiava la carrera, ja fa una pila d’anys, la primera a Bellaterra i després a la Facultat de Geografia i Història de Pedralbes. Aquesta escola d’estiu que va ser també per mi una escola de vida i de la que recordo sobretot les festes que organitzàvem al vespre amb els companys.

Tot el dia que li dono voltes i he pensat que l’emoció que m’ha produït la teva mort, és perquè has esdevingut un símbol del que ha volgut ser l’educació en aquest país i de la jo me’n sento del tot hereva. Gràcies per haver format tants mestres, que després em van formar a mi. Els anys setanta, a la meva petita escola del Guinardó, tu no hi eres, però el teu mestratge era present en les meves mestres i s’hi respirava una educació que ens feia sentir lliures, respectuosos i curiosos, amb unes ganes enormes d’aprendre i de saber-ho tot. Una curiositat que mantinc ben viva i, coses de la vida, ara que també em dedico a la professió, vull comunicar als nois i noies que em toca educar.

I és que tu no ets només tu: som tots. Tots els mestres que van seguir el teu mestratge, els que seguim les teves petjades i les petjades dels teus mestres. He triat per penjar en aquest bloc una foto teva amb l’Angeleta Ferrer Sensat. Quina casualitat! De la meva petita escola del Guinardó vaig anar a parar a un institut de la Verneda, on l’Angeleta s’acabava de jubilar.

Gràcies per tot, Marta. Treballarem perquè el teu llegat continuï viu i continuï creixent.