PUNT I SEGUIT
Avui he lliurat el treball de la llicència d’estudis al Departament d’Educació, juntament amb una valoració del període de llicència, que transcric a continuació.
Aquesta llicència ha representat per a mi molt més que un parèntesi en la feina de cada dia. He mirat les coses des de fora i he valorat amb més tranquil·litat i distància, tant la vida professional com la personal.
Professionalment no ha estat un període en blanc, de descans, sinó un temps de treball intens: he après, he llegit, he investigat, he reflexionat… Tot i els beneficis que m’ha aportat, el període de llicència m’ha semblat un tall massa dràstic: un curs sense treballar a l’institut, després de divuit anys és massa radical, i m’ha costat adaptar-me a la nova vida. Com a professional de la docència tinc la necessitat d’una formació més profunda que la que s’ofereix en els cursos estàndards. Vist des d’ara, penso que aquest període professional ha estat massa llarg i massa tens i que hagués anat bé tenir un temps dedicat a una formació amb majúscula, com ho ha estat aquesta llicència.
Compartir la docència i la investigació seria un ideal per a molts ensenyants. Ho és per a mi i ho vull dur a la pràctica. Aquest curs passat he investigat, però m’ha faltat l’estímul de les aules: l’escalf humà dels alumnes i dels companys. Ara el torno a tenir i tinc la sort de poder-lo compartir amb la recerca del grup de Literacitat Crítica de la Universitat Pompeu Fabra. Perquè el treball que avui presento no s’acaba aquí, sinó que continua en el si d’aquest grup i en la meva pràctica diària.
Per a mi hi ha hagut un abans i un després, de la meva incorporació a aquest grup de recerca. Sortir de l’institut i trepitjar la universitat, després de molt de temps, va significar un gir que em va empènyer a presentar el projecte pel qual se’m va concedir aquesta llicència. Va ser molt estimulant formar part d’un grup de recerca format no només per professors de secundària, sinó per professors d’universitat, estudiants de doctorat, gent d’aquí, gent d’altres països... Tornar a llegir en anglès, escoltar opinions diverses, anar a les biblioteques, sentir parlar de gent i de coses que no sabia ni que existien. Durant tot aquest període aquest grup ha estat el meu coixí: tenir la certesa que estàs treballant en una direcció adequada, comptar amb el suport del grup i del seu director, Daniel Cassany, supervisor d’aquesta llicència.
Una reflexió: a la universitat s’investiga sobre educació, però això no sempre arriba als professors, ni repercuteix en una millora de les pràctiques. De vegades resulta difícil, si no impossible, fer compatibles aquestes dues activitats, per a un professor d’institut. El Departament d’Educació hauria d’impulsar i afavorir més activitats com aquestes, no només a través de les llicències d’estudis.
Per acabar, un desig: que el treball resultat d’aquesta llicència no quedi en un calaix, en una prestatgeria o perdut en la immensitat de la xarxa, sinó que aporti un granet de sorra en la millora de l’educació dels joves del nostre país.
