QUÈ ESPEREM
DE LA FORMACIÓ?
El 18 d’octubre vaig començar una nova aventura en la formació de formadors. El curs de formació en Pràctica Reflexiva (Llegir i escriure a l’ESO) enguany a Cornellà. Un grup inicial de vuit persones, però amb la previsió de ser dos o tres més. Tots professores i professors de secundària, de llengua, amb ganes de millorar la pràctica docent i de trobar alternatives perquè els nois i noies que tenim als instituts aprenguin a llegir i escriure a l’ESO, amb tota la complexitat que això suposa en el món d’avui.
Una de les primeres preguntes plantejades va ser “Què esperem de la formació?”. Sempre que assistim a un curs de formació se’ns obren una sèrie d’expectatives, de preguntes i de buits que volem omplir. Després d’una estona de reflexió individual i de debat en grup vam arribar a les conclusions següents:
- Reflexió sobre la pràctica docent i sobre els diferents papers a jugar com a docents (especialistes, didactes, facilitadors, pedagogs, etc.)
- Compartir en el grup experiències i pràctiques docents.
- Conèixer teories que expliquin el procés d’adquisició del llenguatge, com detectar mancances en els aprenents i com fer un seguiment del procés d’aprenentatge.
- Obtenir recursos frescos, pràctics i motivadors que puguem aplicar a l’aula.
En els dies finals d’una campanya electoral on es parla de l’educació d’una manera tan superficial i amb tan desconeixement real per part dels polítics, no deixa de ser estimulant haver de tirar endavant un grup de docents amb ganes reflexionar sobre la pràctica docent per millorar-la. Es parla molt dels problemes de l’educació, que són molts, i no es parla gens (o molt poc) de tot el que es fa en positiu i amb professionalitat, per millorar-la.
